l'obra parla de la memòria dels dits i de la importància de les mans, del tacte, en els processos de deixar anar una persona que encara estimes.

mesos més tard, estudiant astrologia, vaig entendre que aquella escala vermella que havia pintat al llenç simbolitzava Saturn, el temps necessari per afrontar el vertigen d'un procés de no retorn sovint immensament cruel.

ara que han passat els mesos i que simbòlicament estic a dalt, m'adono que tots els arbres són escales, les columnes vertebrals que sostenen el món, i puc dir que els artistes són els qui s'han atrevit a escalar-los i han baixat per contar-nos el que han vist a dalt. 

per mi, aquesta obra no té, potser, cap mèrit tècnic, però considero que és una de les millors obres que he fet mai. perquè crec que un pintor no és qui pinta, sinó qui investiga sobre la pintura. i, a mi, aquesta investigació m'ha fet entendre que la meva vulnerabilitat és el meu tresor."